1 d’abril de 2008

See Ya New Zealand


I ha arribat l'hora, tant lluny que es veia el 1er dia que vaig aterrar a Queenstown i tant rapida ha arribat quant no volia que arribes.

Deixo molts bons amics i amigues, molts bons records i experiencies, molts dolars gastats en cerveses... per qui sap quant de temps, potser 6 mesos o potser per uns anys.

Gracies per seguir el meu blog, ha sigut un lligam amb Catalunya, amb els amics i familia, i un bon album per recordar per sempre mes.
--------------

And the time to leave has arrived, so far I saw it on my 1st day in Qtwn, so quick has arrived it when I didn't want that cames.

I leave here good friends, a lot of memories and experiences, a lot of dollars spent in beers... for I don't know how many time, maybe just 6 months or maybe some years.

Thanks to see my blog, it had been a link to Catalonia, to my friends and my family, and a nice album to remember forever.


S E E Y A N E W Z E A L A N D

23 de març de 2008

Shit yourself little parrot


En altres paraules 'Cagate lorito'... perque ja estic apunt de marxar , compte enrere de 10 dies que es fan eterns. Estic treballant per fer alguna cosa, per no pensar massa en la despedida del pais, dels amics, del paisatge novazelandes.

11 de març de 2008

Takaka forever

Takaka es un iman pels escaladors, comences a escalar les seves parets i t'hi quedes enganxat, i vols escalar una altre via, i una altre... i es fa de nit i tornes per un bosc ple de cuques de llum, de falgueres grans com arbres, alicia en el pais de las maravillas... I arribes al Hangdog, la zona d'acampada de tots els que es troben com tu, fanatics de pujar parets impossibles, de la vida tranquila, de la guitarra i les histories d'arreu del mon davant del foc de cada nit, de pensar en el moment i de no saber que faras dema.

I ha passat una setmana i sembla que hagi sigut un moment.
-------------------
Per cert, no tot va ser escalada, tambe vaig participar en una bicicletada popular, 3 km en boles per protestar contra l'us abusiu del petroli. Excepcional. Els primers minuts et senties una mica raro, tant lleuger... pero despres ja ningu es volia vestir. Hi han proves! fotos (s'en eliminat les mes intimes) i algun que altre link amb noticies sobre l'esdeveniment: http://www.stuff.co.nz/nelsonmail/4433435a6510.html

I torno a ser a Christchurch city; i d'aqui a Queenstown per acomiadar amics, arreglar assumptes d'impostos i preparar maletes per... potser tornar a casa...potser fer una paradeta a mig cami :)

Takaka

5 de març de 2008

El Nord del Sud

Ja ens estem acabant l'illa sud, pero nomes geograficament parlant! crec que aquest pais mai te'l pots acabar, sempre vols mes, sempre hi han coses noves a descobrir.

Vem marxar molls i salats de Christchurch, capital city, despres d'una sessio surfera cutre saslsitxera (som uns novatos i ens han deixat una taula de profesionales, aixi que bevem mes aigua que res mes). Plovia, be, plou encara, per aixo estic a internet... aixi que vem aprofitar per tirar millas cap al nord de l'illa sud. Es mes aprop de l'ecuador, potser engaxariem una mica mes de bon temps i caloreta (optimisme al 100%).

Despres de 2 dies ruteando, encara amb la sal enganxada al cos (li agafes al gustillo), vem arribar a Nelson, la city del nord, per una sessio de cine en angles i palomitas. I mes surf, i mes aigua salada.

Al cap de 2 dies s'insinuava bon temps aixi que directa cap al plan que teniem desde feia mesos: kayak a la costa del parc nacional Abel Tasman. Necessitavem mes sal al nostre cos.

El resultat, com en diuen aqui, AWESOME, que seria increible, fantastic... 2 dies de rutilla amb un kayak a rebentar: menjar, fugonet, sacs de dormir, la ipod amb uns altaveus portables... ah, i per suposat un vinet blanc per celebrar la ruta. El vinet era el mes barato del super (3,5 eur) pero portar-lo fins alla i beurel a una platja deserta de sorra blanca sota un mar ple d'estrelles... va ser com beure el vi mes car del mon.

Despres d'haver sobreviscut els 2 dies de kayak, onades de metre i mig que ens queien per sobre, sandflies, bivac... a fer millas cap a la proxima parada, Takaka, zona d'escalada i hippisme per excelencia. Arribem a un camping hippie-rastafari, nit, aparquem, preparem el llit (per si despres no som capasos), obrim la cerveseta, ens anem davant d'una fogata vorejada d'escaladors (i una catalana!) i acompanyem el so extraordinari d'una guitarra cantant amb el nostre spanglish.

Nit, estic al llit, no se com hi he arribat, faig pudor de fum, tinc una capa de 2 cm de sal incrustada al meu cos, rastas involuntarias a la meva caballera. I comensa a ploure de nou, dema toca descansar. I em desperto, i de cop sento aigua calenta, ja no m'enrecordava que se sentia! i sabo, i m'en adono que estic sota una cosa que es diu dutxa, i m'hi quedo una estona, bueno, fins que s'acaba l'aigua calenta i em cago de fred de nou. Bona vida.

:: i algunes fotillos ::
abel tasman

1 de març de 2008

Alps

Aquests darrers dies hem atravessat de la costa oest a l'est atravessant les muntanyes alpines. S'havien d'aprofitar els dies de bon temps i els muntanyons que hi han per aqui, aixi que vinga a caminar i escalar.

ARTHUR PASS
Arthur Pass es el mig del mig, un poble amb un pub, un hostal, un ordinador amb internet i una dutxa d'aigua calenta a 2$ els 6 minuts. Ah, i un pedazo centre d'informacio de les rutes per caminar a la zona, que li dona 1000 voltes a qualsevol punt d'info turistic de CAT. Pamfletos, currantes que t'aconsellen sobre les rutes, previsio meteo acurada, mapes, samarretes, pins, crema solar... un marketing que te cagas sobre la muntanya, ni una samarreta d'un equip de futbol, ni la tipica gorra de F1... visca els esports de muntanya!

AVALANCHE PEAK
El primer dia vem fer una ascencio rapida al cim 'Avalanche Peak', una piramide amb vistes a... moltes mes muntanyes i una glacera que et deia que hi anessis, que l'escalessis amb els grampons i piolet (queda pendent).
La rutilla era d'uns 1100m de desnivell, pujada de l'ostia, i el pamfleto deia que ens prenguessim 6-8h per fer la volta completa. Com que anavem amb plan fanatic i portavem un superesmorzar a la panxa el vem fer en 4 hores, aixi que a les 13h ja estavem celebrant el pic ascendit amb la cerveseta a la ma.

MINGHA RIVER I TEMPLE COL
El segon dia s'ens va unir el John. La ruta prevista era d'uns 19 kilometrakos, vorejant un riu (que es diu 'Mingha'...) durant 3 hores i ascendint finalment un coll amb unes 6 hores mes. La 1a part va ser un recorregut fantastic atravessant rius, riuets i riuots sense parar (aixi que ens vem treure i posar les bambes unes 5 vegades en els rius que no podiem passar saltant de pedra en pedra). Tot i el bon ritme la vem fer en 4 horetes.. el guia que ens havia informat estava mes flipat que nosaltres...

Vem arribar el refugi per una parada de repuesto, barretes de cereal barrejades amb sardines i taronges i aigua del riu. A tope per la 2a part, que no era ruta habitual, no estava senyalitzada i que per suposat no hi havia ningu. Vem comensar a flanquejar una pendent plena d'arbustos tipics de la zona. De mica en mica ens liavem per dins, sense trobar ni una sola pista de cami, cada cop mes impenetrable. Ens faltaven uns maxetes i anar rollo Indiana Jones. Pero no, vem acabar fins els cullons i al cap d'1 hora vem donar mitja volta i de tornada al camp base. Total 9 hores caminant i alucinats amb tot el que haviem vist aquell dia. Vem dormir com nens petits.

CASTTLE HILL
Next day a escalar en el lloc mes famos de NZ. Quant arribes i veus la quantitat de pedrots a escalar no saps per quina comensar. Malauradament (i encara m'estic cagant en la verge) el dia abans vaig esguinsar-me un dit de la ma, si si! el 2on a Nova Zelanda!! soc un torpe... aixi que jo vaig fer entrenament psicologic d'escalador: mirar com els altres escalan.

CHRISTCHURCH i DESPEDIDA
I finalment arribem a la costa est, a la city: gent, cotxes, asfalt, edificis... dificil de suportar despres de la bona i senzilla vida a la muntanya.
Alla ens vem despedir de l'Isi que torna a l'illa nord per uns dies i cap a casa. Torno a repetir que la vida nomada no es per sentimentals... i jo ho soc, pero que hi farem. Isi! Ja ens veurem a CAT per fer un esmorzar dels teus i fer un 'revival' de Nova Zelanda! Que la depresion post-vacacional sigui lleugera!
Be, ens despedim el dia seguent de la ciutat amb un mati de surf sota la pluja... i cap al salvatge interior un altre cop.
jo i el dit esguinsat
MES FOTOS AL BLOG DE L'ISI!
http://www.getjealous.com/isidro

26 de febrer de 2008

Wet West Coast


View Larger Map
Doncs ja he fet la primer part del viatge per la preciosa i humida costa oest (wet west coast): 5 dies de pluja, km per carreteres enmig de jungles impenetrables, glaceres que acaben practicament a les platjes del mar tasmanic, dormitoris de foques i animalots marins.

Una costa despoblada (encara mes que la resta de nova zelanda) ja que la vida es impossible gracies a uns minusculs i cabrons mosquitets de merda que es diuen 'sandflies', que et desperten amb una alegria desbordant picanta qualsevol part carnal que els hi ensenyis.

M'han acompanyat en aquesta aventura un catala i una alemanya.
L'Isi "el de la bici" es colega de colegues; haviem contactat per email abans de coneixens a Queenstown on va arribar amb bici despres de 2 mesos de ruta per tota Nova Zelanda, ole ole. I ara esta passant uns dies amb mi abans de tornar cap a casa. Increible fanatic de l'escalada i la muntanya, i esmorzars de truita amb formatge i bacon (de 9 o 10 ous).
La Pia, de Bavaria, s'ens va presentar un dia fent autostop. La tia es va acoplar amb nosaltres per aproximar-se al nord de l'illa sud. Hi va haver tant bon rollo entre els 3 que al final es va quedar 3 dies i 3 nits. Ens va sapiguer greu quant ens vem haver de separar, destins diferents... la vida del nomada no es per sentimentals.

23 de febrer de 2008

De viatge

Ja tinc claus noves de la furgo, ja no tinc casa a Queenstown, ja porto uns dies sense dutxa, ja porto una vida hippie rulant per la costa Oest, disfrutant de la vida, l'escalada i els magnifics paisatges muntanyencs...

Com que estic tant flipat amb aquestes vacancetes ni m'enrecordo de tirar fotos.
Pero si voleu disfrutar del que estic visquent nomes cal que entreu a la pagina de l'Isi de St. Feliu de Codines, el nou colega de viatge!

http://getjealous.com/isidro


Anire explicant mes aquests dies!