Wet West Coast

View Larger Map
Doncs ja he fet la primer part del viatge per la preciosa i humida costa oest (wet west coast): 5 dies de pluja, km per carreteres enmig de jungles impenetrables, glaceres que acaben practicament a les platjes del mar tasmanic, dormitoris de foques i animalots marins.

Una costa despoblada (encara mes que la resta de nova zelanda) ja que la vida es impossible gracies a uns minusculs i cabrons mosquitets de merda que es diuen 'sandflies', que et desperten amb una alegria desbordant picanta qualsevol part carnal que els hi ensenyis.

M'han acompanyat en aquesta aventura un catala i una alemanya.
L'Isi "el de la bici" es colega de colegues; haviem contactat per email abans de coneixens a Queenstown on va arribar amb bici despres de 2 mesos de ruta per tota Nova Zelanda, ole ole. I ara esta passant uns dies amb mi abans de tornar cap a casa. Increible fanatic de l'escalada i la muntanya, i esmorzars de truita amb formatge i bacon (de 9 o 10 ous).
La Pia, de Bavaria, s'ens va presentar un dia fent autostop. La tia es va acoplar amb nosaltres per aproximar-se al nord de l'illa sud. Hi va haver tant bon rollo entre els 3 que al final es va quedar 3 dies i 3 nits. Ens va sapiguer greu quant ens vem haver de separar, destins diferents... la vida del nomada no es per sentimentals.

De viatge

Ja tinc claus noves de la furgo, ja no tinc casa a Queenstown, ja porto uns dies sense dutxa, ja porto una vida hippie rulant per la costa Oest, disfrutant de la vida, l'escalada i els magnifics paisatges muntanyencs...

Com que estic tant flipat amb aquestes vacancetes ni m'enrecordo de tirar fotos.
Pero si voleu disfrutar del que estic visquent nomes cal que entreu a la pagina de l'Isi de St. Feliu de Codines, el nou colega de viatge!

http://getjealous.com/isidro


Anire explicant mes aquests dies!

Desti

Ja queda una setmaneta per deixar Queenstown i viatjar durant un mes i picu, pero sembla que el desti no em deixi marxar...

La idea es viatjar amb el colega frances John i la "Sayaka", la superfurgoneta del '85, durant un mes i picu, amunt i avall per les 2 illes de Nova Zelanda.
Pero ves per on que en una setmana he perdut les dues claus de la furgo, si si les 2 (en llocs i dies diferents), i clar, no puc marxar... El John havia de vendre la furgo aquesta setmana i justament ha tingut un problema al passar el WOF (ITV) i no la pot vendre fins que no la passi... Estem atrapats a Queenstown!! I ens agrada!!


Buff... quina sensacio mes rara sentir-te a casa a l'altre punta del mon; tenir amics increibles que potser no tornaras a veure mai; una vida facil, barata, temps per mi; sense futbol a la tele; volar cada dia...

Peripecies a l'aire III

Com que no hi ha massa feina us acribillo aquests dies amb mes 'posts' al blog. Mes peripecies al cel queenstonenc, aquest cop exclusivament ala delta:

1er video: un looping apropet apropet de l'aigua. Sembla impossible.



2on video: una tarda de vol a coronet peak dels colegues delteros. Top landing, negatius (mes haviat helicopter) amb l'ala delta... venen ganes de volar ala o no?



---------
Ja queda poc per les vacancetes per NZ i em costa deixar queenstown... preferiria tenir mes feina per no pensar en marxar... Estic fent amistats de per vida, visc una vida facil en un lloc increible, pero esta lluny de Berga...
No es pot tenir tot...be, no tot al mateix temps! 1/2 any aqui, 1/2 any alla, ara amunt, ara avall...gira la termica, gira la descendencia... com sempre ha sigut la meva vida. No sera l'ultima vegada que viure a NZ.

Peripecies a l'aire II

Be, 2a part de peripecies a l'aire novazelandes:

1a foto: vol de nit amb lluna casi plena (pero que quedava a darrere la muntanya, aixi que no es veia res), 4 cerveses (de mes) i ambient platoric amb els colegues voladors (12 en total). Volava amb una vela XXS pel que arribar a l'aterratge (3km i mig) va ser tot un repte matematic de rendiment aerodinamic (no vaig fer ni un putu giru).

2a foto: la cama del Gerardo (Argentina) volador palillero (ala delta) que de tant en tant es passa al parapent per fer quatre acrobacies esbojarrades. Es el tiu amb mes sang freda que conec. Porta uns 100 vols amb parapent i ja fa algun que altre helicopter. L'ultim li va sortir malament, abatuda de la vela de can cullons i patapluf, el tiu cau a dins la vela, surt, es deslia com pot, es queda amb uns suspentes entre mig de les cames, se'ls treu (aixo enlaire, que quedi clar), i amb 100 metrillos que li quedaven i una corbata de mitja vela, va i aterra al mateix enlairament (aplausos). Jo no hi era per gravar-ho (pero m'ho crec) aixi que nomes tinc la foto posterior de la cama marcada amb els suspentes.


:: ALBUM ::

paranighting