hippie christmas

foc
llac
amics
guitarres
barbacoa
muntanyes
musica
converses
tantes de la nit ...

bon nadal a tothom!

hippie christmas

Pueeenting

A NZ es va inventar el puenting comercial ara fara uns 20 i picu anys. Un tal HJ Hacket se li va ocorrer fer simulacions de suicidi des d'un pont. La cosa ha tingut tant d'exit que la seva empresa es un dels millors negocis de Nova Zelanda.

Al voltant de Queenstown hi han uns 5 puentings diferents, amb mes o menys alçada, amb o sense pendoleig, al costat del relleu o al mig de la vall... El mes bestia es de 134 metrakos... brutaal. Es poden veure fotos i videos a: http://www.bungy.co.nz/
Valen una pasta i com a bon catala estava buscant alguna forma d'intercanvi d'activitats, oferta... per no pagar ni un duro. Havia sentit que si erets major de 65 anys o el feies en pilotes era gratis. La 1a opcio no valia... massa complicat disfrassar-se de iaiu; la disfressa segur que s'aniria en orris enmig del salt i em tocaria pagar despres.
La 2a opcio... no estava malament, i cony, es estiu. Pero l'altre dia dia em van dir que hi havia tanta gent que s'oferia a saltar en boles que ja no feien cap oferta... massa tard.

Pues l'altre nit, em truca el Niall, un dels meus jefes, i em diu que si m'animo a venir amb ell i els seus germans/nes a fer un no se que de 'swing bridge', perduts a la muntanya. Jo que m'animo a qualsevol cosa li dic que si, sense saber exaaactament el que anavem a fer. Despres de 45 minuts de pista 4x4 alucinant, amb barrancs per tots costats, arribem a un pont solitari d'uns 70 metres d'alçada (be, aqui ja sabia de que es tractava l'activitat del dia.

El lloc era força impressionant i nomes pensar en el salt... em venien de ganes d'estar assegut al sofa de casa, mirant una peli en blanc i negre amb subtitols i amb una infusio de camamilla.

Un cop acabat el muntatge de tot plegat ja era nit, cap a les 22.30h. Van saltar uns les germanes i la parella del Niall, ole ole tot dones! I finalment, cap a les 00.00, em va tocar el torn. Three, two, one... Yuhhuuuuuuuuuuuuu

Vaig arribar a casa a les tantes, pero encara en estat adrenalinic, aixi que vaig poguer fer-me la meva camamilla, llegir unes quantes pagines i dormir com un angelet.

album swing bridge

Swing Bridge

CatalaNZ

En 2 setmanes ho he agafat tot, desde febre, mocus a engines... vaya tela. Quant ja semblava que s'ha m'havia passat, patapam, una altra cosa.
I per aixo m'ha costat actualitzar el blog... se m'han havien anat les idees del cap.

El finde passat vem tenir la maxima concentracio de catalans a Queenstown (4)!!! Uns amics d'un amic i una amiga dels amics. :)
Aixi que tots amics.

La Laura i el Dani han estat visquent 1 any a Auckland i ara feien l'ultim viatge per l'illa sud abans de marxar a la terra dels kangurs i didgeridoos. La Laia havia estat estudiant a Auckland i ara viatjava amb el seu cotxe per l'illa amunt i avall sense parar, abans de retornar a les estimades terres catalanes.

volant!

Be, jo els coneixia a tots per email pero no personalment! aixi que la trobada va ser divertida, una especie de 'cita a ciegas'. Clar, el tema era identificar-nos:

A la Laura i el Dani els hi vaig dir que els passava a buscar en un hora i carrer concret amb la superfurgoneta blanca. Just abans de que jo arrives, una superfurgoneta tambe blanca (pero plena de japos) va parar exactament pel mateix lloc i en veure-la naturalment els colegues van començar a saludar! Per aixo quant vaig arrivar jo vaig veure que em miraven amb deteniment :)

Amb la Laia va ser mes facil gracies a que aquell dia no hi havia massa gent pel carrer amb samarreta blava (l'unica pista que s'em va ocorrer a donar-li per identificar-me...).

Al final vem passar uns dies divertits, volant amb la Laia, fent funambulisme (caminant sobre una corda) amb la Laura i el Dani als jardins de Queenstown, i de barbecue amb tots plegats.

Nomes necessitavem un bon pa amb tomaquet i un fuet per sentir-nos com a casa.


de barbecue

Ivan amb Van

Desde que vaig arribar tenia la intencio de viatjar amb bici durant l'ultim mes per l'illa sud de NZ. Primer currar i despres, com a postres, el viatge!

Pero la idea de la bici s'em feia cada cop mes pesada: anar sol, vent, pluja, les cerveses que segur que em pesarien d'aqui al mes de març... i el preu de les bicis que es el mateix que dels cotxes de segundissima ma!

Quant la Clara (la meva cosina, pels que no hagueu llegit els capitols anteriors) em va proposar compartir furgo... dit i fet. Tenia un contacte d'un kiwi que venia una furgo...sonava be.

Aixi que m'agafo 2 dies de festa i em menjo 500km amb bus fins a Christchurch.

- Nomes vem atravessar 4 pobles (ja ho se, ho dic sovint aixo, pero es que alucino amb la de terra verge i despoblacio que hi ha).
- 7 hores de viatge(perque us feu una idea de l'estat de les carreteres de NZ).
- 1 parada per fer gasolina i pis: donc una volta per estirar les cames i em paren un parell de tius preguntant-me si sabia on hi havia alguna carnisseria. L'accent que no era precisament anglosaxo i la samarreta 'coronel tapioca' d'un d'ells...em van fer atrevir respondre en catala i... bingo! vaja per deu, trobada repentina de catalans al mig del no res. Haurieu d'haver vist la cara que feien quant els hi vaig parlar en catala, jajaja

Despres d'una nit a Christchurch (si si, en catala: esglesia de deu...), perdrem per la ciutat durant 1h i visitar altres possibles furgos per comparar, decideixo comprar la del kiwi. Una super Toyota Hiace, 2400 cc diesel, canvi automatic, volant a la dreta...i del 1985! yuhuuu Ah! 1900 dolars, que es a dir uns 950 eurals.

La tornada a Queenstown, 6 hores non-stop, va ser un bon test per comprovar que la furgo anira prou be per viatjar. Ara falta tunejar-la amb un llit, cortinetes, un camping gas i una taula...de surf.

Per cert, VAN vol dir furgo! ivan amb van! :)

album =>

Ivan amb Van

Earthquake 5.9

Aquesta nit estava dormint placidament quant cap a les 4h sento sento que comencen a tremolar els vidres, que el llit es comença a moure sol i que al carrer tota la gent borratxa que es passeja cantant i cridant, calla de cop...

Terratreeeeemol!

Pel que sembla ha sigut de magnitud 5.9 tot i que l'epicentre estava lluny de Queenstown (em sembla que a 130km), aixi que ha sigut una experiencia divertida, sense mes preocupacions... i a dormir de nou.

Paragliding Adiction

La temporada alta esta a punt de caure'm a sobre! Tots els pilots que porten temps per aqui em comenten que durant els proxims 2/3 mesos suplicare perque plogui de tan en tan... i pugui descansar de tant volar! Ojala, ojala.

L'altre dia vem estar contant quanta gent treballa en el mon del parapent a Queenstown: hi han mes de 50 persones! Segurament es un dels negocis turistics mes importants de la zona. Llastima que son diferents empresetes i, com saben tots els pilots professionals, la competencia es dura: que si aquella empresa baixa el preu, que si aquella ara inclou les fotos, que si aquella ofereix un massatge despres del vol (es conya)...



Bufff, i no sabeu lo xungo que es el tema fotos en vol. Aqui et fan fotos per tot: que vas al teleferic, pam, foto; que vas a menjar-te un bigmac, pum, foto. I clar, no seria menys, el passatger vol una foto fent ganyotes desde l'aire.

Els primers dies m'era una mica impossible fer alguna foto que es veies la cara del passatger i la meva alhora: programar la camera en vol, obrir el monopode... tot aixo intentant continuar pilotant! Ho podriem comparar com tallar-se les ungles del peu mentres condueixes....



Ara de mica en mica ja surten algunes fotos mes o menys visibles. Podeu fer-hi un cop d'ull en el seguent album (es privat! en teoria nomes es pot entrar des d'aquesta web ja que hi han fotos de clients!). Tambe hi han algunes fotos fent el burro amb el mini-parapent de 16m.

CLICA AQUI PER ENTRAR A L'ALBUM

Anant volant

Mes fotos de la cosinada a Queenstown!
Clica aqui per veure-les!



I un video d'un dels biplaces d'avui. Al passatger no li ha sentat massa be els giros. Gracies Pep per les bosses de vom...itar de la British Airways!

Catalans a NZ

Segur que sempre us heu trobat un/a catala/na a qualsevol indret del mon; i es que estem a tot arreu!

Aquesta setmana feia el 1er mes que estava a NZ i encara no n'havia vist cap (de catala/na). 1 mes sense parlar catala en directe!
M'enrecordaria? Hauria perdut l'accent del bergueda que tant m'havia costat agafar?

Sort que la meva cosina Clara em va venir a visitar i vaig poguer refrescar aquelles paraules tan maques com "eei!", "quina passada" o "osti tu!".

Total, un cap de setmana a tope amb festa tradicional de Queenstown (sopar freaky a casa, birra i tecno dance), vol amb parapent, resaca, caminata i fins i tot visita momentania a l'hospital kiwi.

Si, si.. ens veiem un parell de dies i resulta que hem d'anar a l'hospital el mateix dia (res greu! simplement un tall a la ma de la Clara i un dit una mica esguinçat per part meva). El tema sanitari aqui va igual, o sigui, que has d'esperar un huevo perque et posin 50 metres de vena i et diguin que has de fer bondat.

No us perdeu la portada de l'album de fotos: un cotxe d'un japo-kiwi-volador amb...el burro catala!

Catalans a NZ

Escalant a Wye Creek

Eps!
Per fi uns dies de mal temps! Ja tocava escriure alguna cosa al blog.

Aquesta setmana l'he passat treballant una mica i escalant mentres esperavem clients.
Un dels meus jefes es un fanatic de l'escalada aixi que ens escapem sovint pels voltants del poble. Hi ha molta varietat de roca i tipus d'escalada, grau bastant dificil (torno a ser un novato de l'escalada!) pero sempre perfectament equipat i sense gent. Aixo enganxa!

Algunes fotos del John, mentres escalavem a Wye Creek, al parc "The Remarkables".

wye creek climbing

Milford Sound

Epoca fluixa de turisme = poca feina = ni un duro = molt temps lliure :)

Aixi que hem marxat un parell de dies a Milford Sound, destinacio turistica per excelencia de l'illa sud.

Havia vist bastantes fotos del lloc a internet, tenia el cap la sequencia de la peli dels senyors dels anells que transcorre per aquesta zona... Pero la realitat supera la ficcio. Increible: es una barreja de muntanyes alpines, amb jungles tropicals i mar polar. Bueno, millor que mireu les fotos per entendre una mica el que vull dir.



El Felix, un colega alemany que curra en un vaixell turistic, ens va aconseguir uns passes gratis... pero no vegis el vaixellasso, de 1a! El creuer consistia en passejar-se pel fiord de Milford Sound, passar-hi la nit, veure animals i menjaaaar. El John i jo cantavem com una almeja, perque el creuer era de lux, o sigui, la resta de clients eren parelles de 40 cap a molt endavant i que se les gasten.

El primer dia una mica de kayak. La prova era no caure (l'aigua estava gelada). El sopar: bufet lliure (a l'ataque). Per digerir tot el que haviem menjat vem passejar pel creuer, amb l'inesperada sorpresa d'una foca que jugava a l'aigua. I la nit a una cabina amb llits com deu mana. Llastima que l'endema ens haviam de llevar a les 7h per veure pinguins.

Abraçades

...moooltes fotos de milford sound i el viatge...

Milford Sound

temps d'illa

Hola!

Per aqui anar fent, sembla que l'estiu comenci a arribar. Fa 2 setmanes nevava i aquesta setmana he pogut anar amb pantalons curts. Es el que te viure en una illa, el temps canvia rapidament. Pot ser que et llevis amb pluja i que a la tarda estiguis volant amb un solet ben maco.

La diferencia de temperatura entre la sombra i les zones ensolellades es enorme.
I es que el sol pica que no vegis. Aqui diuen que es perque hi ha molt poca pol.lucio i llavors no hi ha cap tipus d'efecte "filtre" dels raigs solars. Pero tambe he sentit que el forat d'ozo esta just aqui...i clar, el sol entra com si res.

El dia es llarguissim; tenim unes 14 hores de llum, de 7h a 9h. Aixi que et dona temps per fer de tot: es treballa, es va a escalar, es va a comprar, pots anar al pub a fer la cerveseta... i fins i tot tens temps per anar al cyber i escriure un blog com aquest.

Total, que es comença a fer raro veure arbres de nadal, anuncis amb el papa noel... i gent amb xancletes pel carrer.

fotos dels colegues de casa

Mates

Ben Lomond Summit

Dia fantastic per volar pero encara estic esperant acabar la validacio del titol per treballar de legal! les cosas de palacio van despacio. Aixi que avui me l'he hagut de pendre com a dia de vacances. Si no puc volar, doncs a caminar!

Ben Lomond Summit:
Cim: 1605 m.
Desnivell punt de sortida - cim: 1.000m
Hores: 4h
Litres consumits: 0,800 l. d'aigua
Suor: 0.600 l.
Index d'agulletes: ho sabre dema

Ben Lomond Summit

Bon temps, bona cara

Per fi aquest cap de setmana el temps ha acompanyat per fer uns quants vols!

Ja he fet els primers tandems comercials! Ja era hora, que aqui nomes en cerveses t'arruines rapid (no perque siguin cares, sino perque es veu el triple).

I tambe un parell de vols en solo! Si si, en solo! M'han deixat una Aerodyne Shoot de 16 metrillos! Una vela acro per excelencia, llastima que encara no tinc fotos d'aquests vols ja que estava massa ocupat amb els mandos com per portar la camera.



Coronet Peak
Els tandems els fem a Coronet Peak, a 15 min. del poble. Zona muntanyosa, amb uns 700 m. de desnivell. Aterratge impecable. Termica bona, per ara poc vent.

La Gondola Skyline
En canvi en solo volem a La Gondola, damunt del poble. La pujada es fa amb telecabina i 10 min a peu. El pase per tota la temporada val 50 nz$ (uns 28 euros), aixi que et pots fer un fart de pujar i baixar. L'aterratge es un camp de rugby enmig del poble, aixi que has de vigilar amb els pals de la porteria i amb la gent que hi pugui haver jugant!

Algunes fotos de festa a casa
i la zona de vol de La Gondola

Queenstown 2nd week

12 Miles track

Com que encara fa un ventarron que t'inclines aprofito per fer una mica d'activitat!

L'altre dia vaig escalar una mica amb un dels meus jefes. Unes vies xules amb sostrets i al mateix costat del poble. La graduacio de les vies aqui va de 14 a 20 i picu... Vaig probar una 16 i guai. Vaig provar una 18 i cony... aquesta va costar..i el pas final no hi va haver manera... Despres mirant en el llibre de vies vem esbrinar que un 16 es un 6b... ja deia jo que costava... Haure d'escalar una mica mes!

I avui doncs a caminar una mica per aquests boscos fantastics on hi han hobbits, elfos, arbres amb vida propia... i aigua per tot arreu! de les 3.30h que hem caminat amb el john, 3h han sigut amb els peus xops.

us deixo algunes fotos, que valen + que 1.000 paraules.
be, les meves valen 500, que son de fotograf novato.

12 Miles Track

I'm a Mate

Travellers in NZ:

- Backpackers: normalment van als hostals; son els que venen de turisme actiu, a voltar per NZ i quedar-se uns dies a cada lloc. Van amb furgo, bus o fent autostop (aqui funciona! testat!).

- Mates: de 'flatmates'; els que comparteixen casa amb altres 'travellers', pero que curren / estudien al mateix lloc durant una bona temporada.

I'm a Mate!

Algunes fotos de casa

Hay street

Home sweet home

Ja tinc casa! S'ha acabat aixo de dormir en un sofa! I per fi poguer obrir la maleta, rentar roba... que be...

Estic compartint casa amb el John, el colega frances, una australiana, un xile, una malasiana i una nord-americana.... sembla un acudit.
Pel que sembla part de la gent de la casa (els "flatmates") van canviant cada setmana o dues, aixi que es el millor lloc per coneixer gent i aprendre angles.


Les cases aqui son de paper-cartro, o sigui, una caca. Aixi que a dins fa fred, humitat, vent i pluja... fins i tot m'ha semblat veure un remoli aquest mati des del llit...

La sala d'estar em recorda la casa d'Els Joves (la serie del 33 'The Young Ones')! Tothom deixa constancia de que viu alla, aixi que et trobes de tot cada dia. De lavabo nomes n'hi ha un, i a la casa hi poden arribar a viure 9 persones! Sort que hi ha jardi per les emergencies. La nostra habitacio te posters per tot arreu, per tapar forats que van a parar a la seguent habitacio... Aixo si, la nevera sempre esta plena de cerveses, aixo ho salva tot.

Dunedin

Com que no parava de ploure, de nevar a les muntanyes i de bufar (i amb aquestes condicions els parapentistes no volem) vaig decidir marxar a la platja del pacific a veure algun vaixell pirata, tiburons, hawaianes (ai no, aixo es mes amunt)...

Sort del colega John (frances) que te una superfurgoneta per arribar-hi, ja que a peu era mica lluny (264 km). Tambe es parapentista i en la mateixa situacio que jo de nivell d'angles i de curro, aixi que em fet migues de seguida. Si fins i tot tenim amics voladors en comu! el mon es petit i + el del parapentista.

Els 2 estem esperant que comenci el bon temps i acabar el cony de convalidacio de titol per treballar a fons. Ah, i es divertidissim perque ens hem compromes a xerrar nomes english entre nosaltres (quant podriem xerrar en franxute de puta mare), i clar, de vegades no ens entenem. Fins i tot per telefon, que ens costa pasta xerrar mes del compte, doncs ho fem en angles. Cool!



Total, vem estar a la ciutat de Dunedin on el John coneixi un alemany que ens podia allotjar i guiar una mica per la zona.
Es la 2a ciutat mes gran de l'illa sud i ho podriem comparar com... Berga.
En els 264km que vem fer carretera deviem creuar uns 6 o 7 poblatxos nomes. A Europa no estem acostumats a aquesta despoblacio.

Vem anar a veure pinguins blaus i foques, pero era massa d'hora. Nomes una foca es va deixar veure de lluny. El Martin, l'alemany, portava una ressaca de can cullons i no era per fer-lo esperar 2 hores a la platja fins que es fes de nit i poguer veure els animalots. Toca tornar-hi.

L'endema ens vem escapar a la Long Beach, de sorra blanca i fina, onades per sufejar, parets per escalar a peu de platja... el paradis.

Dunedin

At Queenstown

Hi people!

Vaya dies que porto per aqui: estic passant els examens per tenir el titol de pilot tandem... i tela marinera. L'accent kiwi es com parlar angles amb una mitjo mullat a dins la boca, total que no m'entero de res.
Porto 3 vols tandem d'examen, el primer amb una malasiana (be, de malaysia)i els 2 altres amb pilots d'ala delta de la meva empresa (els jefes)que anaven bastant acollonits. La zona de vol seria increible sino estigues capada per l'aeroport que hi ha pocks km a davant, pels ramaders que no deixen aterrar als seus camps... Pero be, tot i aixi es un passada. Els paisatges increibles...


View Larger Map
mapa de la zona. enlairament: coronet peak

Ja comenco a coneixer gent d'aqui, fa que em senti una mica mes a gust, que em comenci a adaptar al lloc. Venir sol es tot una experiencia... Tot i que ho tenia tot bastant organitzat et trobes que comences de zero. Idioma = 0. Cotxe = 0. Casa = 0. Catalans = 0. Uff... El primer mes sera el dur!

He penjat unes quantes fotos que he tirat per aqui i per alla sense matar-me gens. Haviam si puc anar fent un bon reportatge i aixi fer-vos ganes de visitar-me algun dia o altre!

Queenstown, 1st week

Lond ON

Ja estic a Queenstown, en ple jetlag!
Despres de 20 i tantes hores dins de l'avio, 50.000 controls de seguretat, 3 o 4 pel.licules i 5 o 6 episodis dels simpsons, parada a L.A. (los angeles)... finalment he arrribat a destinacio. Quins nervis...no les tenia totes... tot el rato pensant en perque m'haig de complicar tant la vida!
Pero un cop he arribat al lloc i havent conegut el "jefe" i un parell de pilots ja m'he tranquilitzat, ja m'esta agradant l'aventura. Aquests dies dormire a casa d'un dels pilots, en John, hippie de 50 tacos, comparteix casa amb 2 brasileres, no dic res mes.

Be, ja us anire explicant, que encara haig d'anar a buscar un telefon per aqui, coneixer la ciutat (tot i que plou i que fa un fred que no m'esperava) i descansar del viatge!

Poso l'album de la meva estada a Londres, ciutat immensa i que s'assembla al disneyworld i les primeres 3 fotos de NZ. Gracies Ricard, Meritxell i Helen per l'ajuda i guia turisitica a London! Per cert, no em va ploure cap dia... increible.


- Accents omesos expressament... aquest cony de teclat angles no se com va.


Album ::

Lond ON

La maleta feta

Ja tinc les maletes fetes!!
He estat aquest mes fent una llista de les coses que m'havia d'endur: la roba, les bambes, el parapent, el mp3 amb música per 6 mesos... total, que justament avui que havia de preparar les maletes perdo la preciosa llista... Així que lo més probable és que m'hagi descuidat varies coses.
Demà cap a London!


...imatge: l'endoll de nova zelanda...

comiat... cap a NZ!

Ja només queden 2 dies per marxar. Miro les muntanyes de Berga i penso que trigaré mesos a tornar-les a veure. Veig els colegues per últim cop i penso que els trobaré a faltar. Giro la última tèrmica de la 1a maria...i la perdo... Es giraràn al revés allà baix? Que lluny...
Gràcies pel bonic comiat!


fotos: suissa amb la família, berga amb sopar sorpresa.

Preparant el viatge

ja tinc el bitllet d'avió.
30 i picu hores de viatge. ja m'estic acollonint de l'aventura que m'espera.