See Ya New Zealand

I ha arribat l'hora, tant lluny que es veia el 1er dia que vaig aterrar a Queenstown i tant rapida ha arribat quant no volia que arribes.

Deixo molts bons amics i amigues, molts bons records i experiencies, molts dolars gastats en cerveses... per qui sap quant de temps, potser 6 mesos o potser per uns anys.

Gracies per seguir el meu blog, ha sigut un lligam amb Catalunya, amb els amics i familia, i un bon album per recordar per sempre mes.
--------------

And the time to leave has arrived, so far I saw it on my 1st day in Qtwn, so quick has arrived it when I didn't want that cames.

I leave here good friends, a lot of memories and experiences, a lot of dollars spent in beers... for I don't know how many time, maybe just 6 months or maybe some years.

Thanks to see my blog, it had been a link to Catalonia, to my friends and my family, and a nice album to remember forever.


S E E Y A N E W Z E A L A N D

Shit yourself little parrot

En altres paraules 'Cagate lorito'... perque ja estic apunt de marxar , compte enrere de 10 dies que es fan eterns. Estic treballant per fer alguna cosa, per no pensar massa en la despedida del pais, dels amics, del paisatge novazelandes.

Takaka forever

Takaka es un iman pels escaladors, comences a escalar les seves parets i t'hi quedes enganxat, i vols escalar una altre via, i una altre... i es fa de nit i tornes per un bosc ple de cuques de llum, de falgueres grans com arbres, alicia en el pais de las maravillas... I arribes al Hangdog, la zona d'acampada de tots els que es troben com tu, fanatics de pujar parets impossibles, de la vida tranquila, de la guitarra i les histories d'arreu del mon davant del foc de cada nit, de pensar en el moment i de no saber que faras dema.

I ha passat una setmana i sembla que hagi sigut un moment.
-------------------
Per cert, no tot va ser escalada, tambe vaig participar en una bicicletada popular, 3 km en boles per protestar contra l'us abusiu del petroli. Excepcional. Els primers minuts et senties una mica raro, tant lleuger... pero despres ja ningu es volia vestir. Hi han proves! fotos (s'en eliminat les mes intimes) i algun que altre link amb noticies sobre l'esdeveniment: http://www.stuff.co.nz/nelsonmail/4433435a6510.html

I torno a ser a Christchurch city; i d'aqui a Queenstown per acomiadar amics, arreglar assumptes d'impostos i preparar maletes per... potser tornar a casa...potser fer una paradeta a mig cami :)

Takaka

El Nord del Sud

Ja ens estem acabant l'illa sud, pero nomes geograficament parlant! crec que aquest pais mai te'l pots acabar, sempre vols mes, sempre hi han coses noves a descobrir.

Vem marxar molls i salats de Christchurch, capital city, despres d'una sessio surfera cutre saslsitxera (som uns novatos i ens han deixat una taula de profesionales, aixi que bevem mes aigua que res mes). Plovia, be, plou encara, per aixo estic a internet... aixi que vem aprofitar per tirar millas cap al nord de l'illa sud. Es mes aprop de l'ecuador, potser engaxariem una mica mes de bon temps i caloreta (optimisme al 100%).

Despres de 2 dies ruteando, encara amb la sal enganxada al cos (li agafes al gustillo), vem arribar a Nelson, la city del nord, per una sessio de cine en angles i palomitas. I mes surf, i mes aigua salada.

Al cap de 2 dies s'insinuava bon temps aixi que directa cap al plan que teniem desde feia mesos: kayak a la costa del parc nacional Abel Tasman. Necessitavem mes sal al nostre cos.

El resultat, com en diuen aqui, AWESOME, que seria increible, fantastic... 2 dies de rutilla amb un kayak a rebentar: menjar, fugonet, sacs de dormir, la ipod amb uns altaveus portables... ah, i per suposat un vinet blanc per celebrar la ruta. El vinet era el mes barato del super (3,5 eur) pero portar-lo fins alla i beurel a una platja deserta de sorra blanca sota un mar ple d'estrelles... va ser com beure el vi mes car del mon.

Despres d'haver sobreviscut els 2 dies de kayak, onades de metre i mig que ens queien per sobre, sandflies, bivac... a fer millas cap a la proxima parada, Takaka, zona d'escalada i hippisme per excelencia. Arribem a un camping hippie-rastafari, nit, aparquem, preparem el llit (per si despres no som capasos), obrim la cerveseta, ens anem davant d'una fogata vorejada d'escaladors (i una catalana!) i acompanyem el so extraordinari d'una guitarra cantant amb el nostre spanglish.

Nit, estic al llit, no se com hi he arribat, faig pudor de fum, tinc una capa de 2 cm de sal incrustada al meu cos, rastas involuntarias a la meva caballera. I comensa a ploure de nou, dema toca descansar. I em desperto, i de cop sento aigua calenta, ja no m'enrecordava que se sentia! i sabo, i m'en adono que estic sota una cosa que es diu dutxa, i m'hi quedo una estona, bueno, fins que s'acaba l'aigua calenta i em cago de fred de nou. Bona vida.

:: i algunes fotillos ::

abel tasman

Alps

Aquests darrers dies hem atravessat de la costa oest a l'est atravessant les muntanyes alpines. S'havien d'aprofitar els dies de bon temps i els muntanyons que hi han per aqui, aixi que vinga a caminar i escalar.

ARTHUR PASS
Arthur Pass es el mig del mig, un poble amb un pub, un hostal, un ordinador amb internet i una dutxa d'aigua calenta a 2$ els 6 minuts. Ah, i un pedazo centre d'informacio de les rutes per caminar a la zona, que li dona 1000 voltes a qualsevol punt d'info turistic de CAT. Pamfletos, currantes que t'aconsellen sobre les rutes, previsio meteo acurada, mapes, samarretes, pins, crema solar... un marketing que te cagas sobre la muntanya, ni una samarreta d'un equip de futbol, ni la tipica gorra de F1... visca els esports de muntanya!

AVALANCHE PEAK
El primer dia vem fer una ascencio rapida al cim 'Avalanche Peak', una piramide amb vistes a... moltes mes muntanyes i una glacera que et deia que hi anessis, que l'escalessis amb els grampons i piolet (queda pendent).
La rutilla era d'uns 1100m de desnivell, pujada de l'ostia, i el pamfleto deia que ens prenguessim 6-8h per fer la volta completa. Com que anavem amb plan fanatic i portavem un superesmorzar a la panxa el vem fer en 4 hores, aixi que a les 13h ja estavem celebrant el pic ascendit amb la cerveseta a la ma.

MINGHA RIVER I TEMPLE COL
El segon dia s'ens va unir el John. La ruta prevista era d'uns 19 kilometrakos, vorejant un riu (que es diu 'Mingha'...) durant 3 hores i ascendint finalment un coll amb unes 6 hores mes. La 1a part va ser un recorregut fantastic atravessant rius, riuets i riuots sense parar (aixi que ens vem treure i posar les bambes unes 5 vegades en els rius que no podiem passar saltant de pedra en pedra). Tot i el bon ritme la vem fer en 4 horetes.. el guia que ens havia informat estava mes flipat que nosaltres...

Vem arribar el refugi per una parada de repuesto, barretes de cereal barrejades amb sardines i taronges i aigua del riu. A tope per la 2a part, que no era ruta habitual, no estava senyalitzada i que per suposat no hi havia ningu. Vem comensar a flanquejar una pendent plena d'arbustos tipics de la zona. De mica en mica ens liavem per dins, sense trobar ni una sola pista de cami, cada cop mes impenetrable. Ens faltaven uns maxetes i anar rollo Indiana Jones. Pero no, vem acabar fins els cullons i al cap d'1 hora vem donar mitja volta i de tornada al camp base. Total 9 hores caminant i alucinats amb tot el que haviem vist aquell dia. Vem dormir com nens petits.

CASTTLE HILL
Next day a escalar en el lloc mes famos de NZ. Quant arribes i veus la quantitat de pedrots a escalar no saps per quina comensar. Malauradament (i encara m'estic cagant en la verge) el dia abans vaig esguinsar-me un dit de la ma, si si! el 2on a Nova Zelanda!! soc un torpe... aixi que jo vaig fer entrenament psicologic d'escalador: mirar com els altres escalan.

CHRISTCHURCH i DESPEDIDA
I finalment arribem a la costa est, a la city: gent, cotxes, asfalt, edificis... dificil de suportar despres de la bona i senzilla vida a la muntanya.
Alla ens vem despedir de l'Isi que torna a l'illa nord per uns dies i cap a casa. Torno a repetir que la vida nomada no es per sentimentals... i jo ho soc, pero que hi farem. Isi! Ja ens veurem a CAT per fer un esmorzar dels teus i fer un 'revival' de Nova Zelanda! Que la depresion post-vacacional sigui lleugera!
Be, ens despedim el dia seguent de la ciutat amb un mati de surf sota la pluja... i cap al salvatge interior un altre cop.
jo i el dit esguinsat
MES FOTOS AL BLOG DE L'ISI!
http://www.getjealous.com/isidro

Wet West Coast

View Larger Map
Doncs ja he fet la primer part del viatge per la preciosa i humida costa oest (wet west coast): 5 dies de pluja, km per carreteres enmig de jungles impenetrables, glaceres que acaben practicament a les platjes del mar tasmanic, dormitoris de foques i animalots marins.

Una costa despoblada (encara mes que la resta de nova zelanda) ja que la vida es impossible gracies a uns minusculs i cabrons mosquitets de merda que es diuen 'sandflies', que et desperten amb una alegria desbordant picanta qualsevol part carnal que els hi ensenyis.

M'han acompanyat en aquesta aventura un catala i una alemanya.
L'Isi "el de la bici" es colega de colegues; haviem contactat per email abans de coneixens a Queenstown on va arribar amb bici despres de 2 mesos de ruta per tota Nova Zelanda, ole ole. I ara esta passant uns dies amb mi abans de tornar cap a casa. Increible fanatic de l'escalada i la muntanya, i esmorzars de truita amb formatge i bacon (de 9 o 10 ous).
La Pia, de Bavaria, s'ens va presentar un dia fent autostop. La tia es va acoplar amb nosaltres per aproximar-se al nord de l'illa sud. Hi va haver tant bon rollo entre els 3 que al final es va quedar 3 dies i 3 nits. Ens va sapiguer greu quant ens vem haver de separar, destins diferents... la vida del nomada no es per sentimentals.

De viatge

Ja tinc claus noves de la furgo, ja no tinc casa a Queenstown, ja porto uns dies sense dutxa, ja porto una vida hippie rulant per la costa Oest, disfrutant de la vida, l'escalada i els magnifics paisatges muntanyencs...

Com que estic tant flipat amb aquestes vacancetes ni m'enrecordo de tirar fotos.
Pero si voleu disfrutar del que estic visquent nomes cal que entreu a la pagina de l'Isi de St. Feliu de Codines, el nou colega de viatge!

http://getjealous.com/isidro


Anire explicant mes aquests dies!

Desti

Ja queda una setmaneta per deixar Queenstown i viatjar durant un mes i picu, pero sembla que el desti no em deixi marxar...

La idea es viatjar amb el colega frances John i la "Sayaka", la superfurgoneta del '85, durant un mes i picu, amunt i avall per les 2 illes de Nova Zelanda.
Pero ves per on que en una setmana he perdut les dues claus de la furgo, si si les 2 (en llocs i dies diferents), i clar, no puc marxar... El John havia de vendre la furgo aquesta setmana i justament ha tingut un problema al passar el WOF (ITV) i no la pot vendre fins que no la passi... Estem atrapats a Queenstown!! I ens agrada!!


Buff... quina sensacio mes rara sentir-te a casa a l'altre punta del mon; tenir amics increibles que potser no tornaras a veure mai; una vida facil, barata, temps per mi; sense futbol a la tele; volar cada dia...

Peripecies a l'aire III

Com que no hi ha massa feina us acribillo aquests dies amb mes 'posts' al blog. Mes peripecies al cel queenstonenc, aquest cop exclusivament ala delta:

1er video: un looping apropet apropet de l'aigua. Sembla impossible.



2on video: una tarda de vol a coronet peak dels colegues delteros. Top landing, negatius (mes haviat helicopter) amb l'ala delta... venen ganes de volar ala o no?



---------
Ja queda poc per les vacancetes per NZ i em costa deixar queenstown... preferiria tenir mes feina per no pensar en marxar... Estic fent amistats de per vida, visc una vida facil en un lloc increible, pero esta lluny de Berga...
No es pot tenir tot...be, no tot al mateix temps! 1/2 any aqui, 1/2 any alla, ara amunt, ara avall...gira la termica, gira la descendencia... com sempre ha sigut la meva vida. No sera l'ultima vegada que viure a NZ.

Peripecies a l'aire II

Be, 2a part de peripecies a l'aire novazelandes:

1a foto: vol de nit amb lluna casi plena (pero que quedava a darrere la muntanya, aixi que no es veia res), 4 cerveses (de mes) i ambient platoric amb els colegues voladors (12 en total). Volava amb una vela XXS pel que arribar a l'aterratge (3km i mig) va ser tot un repte matematic de rendiment aerodinamic (no vaig fer ni un putu giru).

2a foto: la cama del Gerardo (Argentina) volador palillero (ala delta) que de tant en tant es passa al parapent per fer quatre acrobacies esbojarrades. Es el tiu amb mes sang freda que conec. Porta uns 100 vols amb parapent i ja fa algun que altre helicopter. L'ultim li va sortir malament, abatuda de la vela de can cullons i patapluf, el tiu cau a dins la vela, surt, es deslia com pot, es queda amb uns suspentes entre mig de les cames, se'ls treu (aixo enlaire, que quedi clar), i amb 100 metrillos que li quedaven i una corbata de mitja vela, va i aterra al mateix enlairament (aplausos). Jo no hi era per gravar-ho (pero m'ho crec) aixi que nomes tinc la foto posterior de la cama marcada amb els suspentes.


:: ALBUM ::

paranighting

Peripecies a l'aire

El clan de voladors a Queenstown es gran; japonesos, suissos, anglesos, sud i nord americans, turcs...un frances i un catala... ah, i uns quants kiwis.
Cada setmana hi ha alguna que altre noticia voladora: vol de nit, que es vola massa aprop de l'aeroport, acrobacia sobre el llac, el loco que hagut de tirar el paracaigudes un altre cop intentant el rithmic sat, el que va marxar de cross i va trigar 1 dia sencer a tornar...

Aquests dies anire publicant alguns videos i fotos d'aventurilles que passen pel cel de Queenstown.

Video del Ulf, vei i pilot professional d'ala delta, fent un tandem.
El video es titula "siusplau no em preguntis si vaig trobar la camera":

Skydive - 2a part

Ara si que estic totalment enganxat al paracaigudisme.
He fet el primer salt en solo (be, acompanyat de 2 instructors per si la cagava en algun dels exercicis) pero em sentia sol al mig de l'immensitat de l'aire.
I el moment...perfecte, increible, al.lucinant... Volar sense alas, sentir la presio de l'aire, moure's pel cel...

En directe a Catalunya Radio

Aquest passat divendres em van trucar en directe de Catalunya Radio en el programa Que?...De Que?

M'havien contactat a traves d'un amic per si volia participar en el programa com a especie de "corresponsal" de Nova Zelanda, comentar una mica el que passa per aqui i que hi faig tant lluny...

Be, el tema es que haviem quedat per parlar en directe a les 5 (de la meva tarda) i justament estava treballant. Abans d'enlairar-me vaig avisar a la meva passatgera que potser (jo) hauria d'agafar el telefon un cop enlaire, que no es preocupes, que no era per trucar a emergencies. Aixi que em vaig posar el telefon a una butxaca accessible i...a volar.

Escolteu, escolteu.

Skydive

No us dic res, nomes que mireu el video i us divertiu amb les meves ganyotes...



- altura: 15.000 ft (4500 metres)
- index d'estres previ al salt: 99,9%
- index d'estres posterior al salt: 00,1%
- temps de caiguda lliure: 60 seg.
- diners estalviats (xanxullos meus): 320NZ$
- index d'adiccio: 100%

Album de fotos:

skydive

Easy going i Rock&Roll

Ja porto casi 3 mesos per aqui i noto que ja porto una vida quotidiana. Es completament diferent a anar de vacances on tens 4 dies comptats i tot planejat per aprofitar el temps al maxim. Aqui treballo, menjo, dormo, faig algo d'activitat... pero tambe m'avorreixo, m'encostipo, tinc resaca i m'enyoro de vegades!

L'estil de vida aqui canvia una mica al de l'europeu, te un punt de No Estres, com en diuen els d'aqui "easy going", que seria un "anar fent". No se, potser es el tipus de feina que tinc, el lloc on visc... i la resta de vida a NZ es totalment diferent! Pero em dona aquesta sensacio... i m'agrada.

El meu dia habitual (amb bon temps per volar) comença a les 8:25am, esmorzar i dutxa rapida (si es que el lavabo no esta ocupat per un dels 7 mes que viuen a casa).
Agafo tots els trastos voladors, em poso les ulleres de sol per dissimular la festa de la nit passada i carrego a la furgo de l'empresa que em passa a recollir a les 8:55am.

Recollim passatgers pels diferents hotels/hostals del poble (n'hi han uns 100!) i de cami cap a Coronet Peak, la muntanya de fer diners, fent les bromes de sempre: "Es el teu primer vol? Ostres, tambe el meu!" cada dia al mateix. Aquest apartat me l'intento saltar a 1a hora del mati, el meu angles es encara pitjor al de la resta del dia.


Arribem a les 9:30am a l'enlairament: vent nul. Toca corre per despegar i el mes probable es que tingui un client indi de 100kg (son els que corren menys tot i que els hi expliquis 100 vegades).

El vol a 1a hora es tranquil, alguna bombolleta per girar i perque et dongui temps a fer el video i les fotos del passatger agafant els mandos del parapent (oju peligru, aqui hi ha analisis psicologica previa, es de saber si el passatger esta capacitat per estirar lleument el mando sense provocar-me un atac de cor). L'aterratge tambe sense vent, per variar, pel que toca buscar la maxima velocitat possible i començar a frenar nomes i nomes quant estas a un pam del terra, estil paracaigudistes, mola mola.

De cami cap a Queenstown s'ensenyen les fotos a l'ordinador, s'intenten vendre i a pel seguent "round" (turno) a les 11am/13pm/15pm/17pm/19pm. Aixi successivament si hi han passatgers per tothom i les condicions s'aguanten, amb un total de 5/6 vols per pilot. La llei de supervivencia es fer-ne un per dia (i vendre les fotos!) amb el que em guanyo 95 dolars bruuuts, uns 45 eurillos.

Les condicions de vol poden ser divertides, com en diem els de la nostra empresa: Rock & Roll!!

Sotavent
Es vola prou sovint a sotavent de la muntanya. Per despegar has d'esperar la termica o sino tens el vent de cua. En aquestes condicions es facil veure Dust Devils, remolins, i de tan en tan has de plegar el parapent rapid no fos cas que se t'endigui enlaire sense el passatger (i no cobrar el vol! jaja). N'hi han de monstruosos, vull dir de remolins. I volant ja n'he girat algun que altre sense volguer. Obert a la vall i a l'aterratge normalment ja pots respirar mes tranquil i deixar un mando per fer les fotos.


Brisa de Mar/Llac
Tambe rock & roll ja que s'enxufa rapidet i prou fort com per tenir que aterrar marxa enrera. Volant sempre s'ha de mirar el llac que queda a uns 10km davant per si apareixen cabretes a l'aigua. Si de sobte comença a pujar tooot, orelletes o barreneta i cap a baix. Com que es un vent humit pot ser que el despegue estigui de conya i que l'aterratge enxufadissim.


Bueno voladors, no us espanto mes! Normalment les condicions son de fabula, termiques prou bones i condicions de poc vent. I quant les coses es posen una mica lletges tens temps de sobres per pendre decisions, fer la ultima foto del vol i anar a aterrar tranquilament. Catalunya es un bon terreny d'entrenament!!

El dia volador s'acaba a les 19pm = o -, hora perfecte per fer la birreta al pub amb la resta de voladors per comentar la jugada (tal com el Padro d'Avia). Retirada a temps (o no) per sopar i a tornar-hi l'endema.

Noticia del diari local dels 'accidents' de parapent de la setmana. Amplieu per llegir kiwi.

2.0.0.8.

2008! ahgghhh! el temps passa volant!