Easy going i Rock&Roll

Ja porto casi 3 mesos per aqui i noto que ja porto una vida quotidiana. Es completament diferent a anar de vacances on tens 4 dies comptats i tot planejat per aprofitar el temps al maxim. Aqui treballo, menjo, dormo, faig algo d'activitat... pero tambe m'avorreixo, m'encostipo, tinc resaca i m'enyoro de vegades!

L'estil de vida aqui canvia una mica al de l'europeu, te un punt de No Estres, com en diuen els d'aqui "easy going", que seria un "anar fent". No se, potser es el tipus de feina que tinc, el lloc on visc... i la resta de vida a NZ es totalment diferent! Pero em dona aquesta sensacio... i m'agrada.

El meu dia habitual (amb bon temps per volar) comença a les 8:25am, esmorzar i dutxa rapida (si es que el lavabo no esta ocupat per un dels 7 mes que viuen a casa).
Agafo tots els trastos voladors, em poso les ulleres de sol per dissimular la festa de la nit passada i carrego a la furgo de l'empresa que em passa a recollir a les 8:55am.

Recollim passatgers pels diferents hotels/hostals del poble (n'hi han uns 100!) i de cami cap a Coronet Peak, la muntanya de fer diners, fent les bromes de sempre: "Es el teu primer vol? Ostres, tambe el meu!" cada dia al mateix. Aquest apartat me l'intento saltar a 1a hora del mati, el meu angles es encara pitjor al de la resta del dia.


Arribem a les 9:30am a l'enlairament: vent nul. Toca corre per despegar i el mes probable es que tingui un client indi de 100kg (son els que corren menys tot i que els hi expliquis 100 vegades).

El vol a 1a hora es tranquil, alguna bombolleta per girar i perque et dongui temps a fer el video i les fotos del passatger agafant els mandos del parapent (oju peligru, aqui hi ha analisis psicologica previa, es de saber si el passatger esta capacitat per estirar lleument el mando sense provocar-me un atac de cor). L'aterratge tambe sense vent, per variar, pel que toca buscar la maxima velocitat possible i començar a frenar nomes i nomes quant estas a un pam del terra, estil paracaigudistes, mola mola.

De cami cap a Queenstown s'ensenyen les fotos a l'ordinador, s'intenten vendre i a pel seguent "round" (turno) a les 11am/13pm/15pm/17pm/19pm. Aixi successivament si hi han passatgers per tothom i les condicions s'aguanten, amb un total de 5/6 vols per pilot. La llei de supervivencia es fer-ne un per dia (i vendre les fotos!) amb el que em guanyo 95 dolars bruuuts, uns 45 eurillos.

Les condicions de vol poden ser divertides, com en diem els de la nostra empresa: Rock & Roll!!

Sotavent
Es vola prou sovint a sotavent de la muntanya. Per despegar has d'esperar la termica o sino tens el vent de cua. En aquestes condicions es facil veure Dust Devils, remolins, i de tan en tan has de plegar el parapent rapid no fos cas que se t'endigui enlaire sense el passatger (i no cobrar el vol! jaja). N'hi han de monstruosos, vull dir de remolins. I volant ja n'he girat algun que altre sense volguer. Obert a la vall i a l'aterratge normalment ja pots respirar mes tranquil i deixar un mando per fer les fotos.


Brisa de Mar/Llac
Tambe rock & roll ja que s'enxufa rapidet i prou fort com per tenir que aterrar marxa enrera. Volant sempre s'ha de mirar el llac que queda a uns 10km davant per si apareixen cabretes a l'aigua. Si de sobte comença a pujar tooot, orelletes o barreneta i cap a baix. Com que es un vent humit pot ser que el despegue estigui de conya i que l'aterratge enxufadissim.


Bueno voladors, no us espanto mes! Normalment les condicions son de fabula, termiques prou bones i condicions de poc vent. I quant les coses es posen una mica lletges tens temps de sobres per pendre decisions, fer la ultima foto del vol i anar a aterrar tranquilament. Catalunya es un bon terreny d'entrenament!!

El dia volador s'acaba a les 19pm = o -, hora perfecte per fer la birreta al pub amb la resta de voladors per comentar la jugada (tal com el Padro d'Avia). Retirada a temps (o no) per sopar i a tornar-hi l'endema.

Noticia del diari local dels 'accidents' de parapent de la setmana. Amplieu per llegir kiwi.