Ara si que estic totalment enganxat al paracaigudisme.
He fet el primer salt en solo (be, acompanyat de 2 instructors per si la cagava en algun dels exercicis) pero em sentia sol al mig de l'immensitat de l'aire.
I el moment...perfecte, increible, al.lucinant... Volar sense alas, sentir la presio de l'aire, moure's pel cel...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Neng!!
Estas boig o què!!!???
UUUAAALLLAAAA!!!!
Quina por, quin acolloniment!!Jo m'hagués canviat els calçotets 4 cops abans de pujar, i hagués baixat amb un Dodotis!!
Però tu ho has pensat bé el que fas?
I si xoques amb una gavina? i si t'agafa una rampa al braç? I si comences a donar voltes i no pares?
Qui t'obrirà el paracaigudes??
Perquè si tens temps de trucar als Bombers...no crec que la lona que posen et serveixi de molt!!
jejeje...
Bé, aprofita, i torna amb el carnet de paraigudista!!!
Records,
Que guapo!!!! de devo que fas enveja. Ja t'has comprat l'equip? o sirculas amb el de la escola.
I per cert !!! plegas tu el paraca? per que si et fan quelcom de "putadita novatera???".
disfruta company !!!!. SALUT !!!
:D brutaaal. Si aquesta setmana em va be amb els biplaces faig el segon salt.
Per sort la que plega els paracaigudes es companya de pis, aixi que confio amb ella (i li hauria de rentar els plat alguna que altre vegada).
Aixo de la gavina ja ho he pensat ja... bueno, aqui hi han mes patos que gavines, aixi que potser per sopar...
no ho proveu, enganxa.
Que buuuuuuuuuuuuuuuuuëêèèèènOooooooo, ivan! quiero quiero quieroO!!!!!!
suerte y abrazos
amandynamo
Publica un comentari a l'entrada