Alps

Aquests darrers dies hem atravessat de la costa oest a l'est atravessant les muntanyes alpines. S'havien d'aprofitar els dies de bon temps i els muntanyons que hi han per aqui, aixi que vinga a caminar i escalar.

ARTHUR PASS
Arthur Pass es el mig del mig, un poble amb un pub, un hostal, un ordinador amb internet i una dutxa d'aigua calenta a 2$ els 6 minuts. Ah, i un pedazo centre d'informacio de les rutes per caminar a la zona, que li dona 1000 voltes a qualsevol punt d'info turistic de CAT. Pamfletos, currantes que t'aconsellen sobre les rutes, previsio meteo acurada, mapes, samarretes, pins, crema solar... un marketing que te cagas sobre la muntanya, ni una samarreta d'un equip de futbol, ni la tipica gorra de F1... visca els esports de muntanya!

AVALANCHE PEAK
El primer dia vem fer una ascencio rapida al cim 'Avalanche Peak', una piramide amb vistes a... moltes mes muntanyes i una glacera que et deia que hi anessis, que l'escalessis amb els grampons i piolet (queda pendent).
La rutilla era d'uns 1100m de desnivell, pujada de l'ostia, i el pamfleto deia que ens prenguessim 6-8h per fer la volta completa. Com que anavem amb plan fanatic i portavem un superesmorzar a la panxa el vem fer en 4 hores, aixi que a les 13h ja estavem celebrant el pic ascendit amb la cerveseta a la ma.

MINGHA RIVER I TEMPLE COL
El segon dia s'ens va unir el John. La ruta prevista era d'uns 19 kilometrakos, vorejant un riu (que es diu 'Mingha'...) durant 3 hores i ascendint finalment un coll amb unes 6 hores mes. La 1a part va ser un recorregut fantastic atravessant rius, riuets i riuots sense parar (aixi que ens vem treure i posar les bambes unes 5 vegades en els rius que no podiem passar saltant de pedra en pedra). Tot i el bon ritme la vem fer en 4 horetes.. el guia que ens havia informat estava mes flipat que nosaltres...

Vem arribar el refugi per una parada de repuesto, barretes de cereal barrejades amb sardines i taronges i aigua del riu. A tope per la 2a part, que no era ruta habitual, no estava senyalitzada i que per suposat no hi havia ningu. Vem comensar a flanquejar una pendent plena d'arbustos tipics de la zona. De mica en mica ens liavem per dins, sense trobar ni una sola pista de cami, cada cop mes impenetrable. Ens faltaven uns maxetes i anar rollo Indiana Jones. Pero no, vem acabar fins els cullons i al cap d'1 hora vem donar mitja volta i de tornada al camp base. Total 9 hores caminant i alucinats amb tot el que haviem vist aquell dia. Vem dormir com nens petits.

CASTTLE HILL
Next day a escalar en el lloc mes famos de NZ. Quant arribes i veus la quantitat de pedrots a escalar no saps per quina comensar. Malauradament (i encara m'estic cagant en la verge) el dia abans vaig esguinsar-me un dit de la ma, si si! el 2on a Nova Zelanda!! soc un torpe... aixi que jo vaig fer entrenament psicologic d'escalador: mirar com els altres escalan.

CHRISTCHURCH i DESPEDIDA
I finalment arribem a la costa est, a la city: gent, cotxes, asfalt, edificis... dificil de suportar despres de la bona i senzilla vida a la muntanya.
Alla ens vem despedir de l'Isi que torna a l'illa nord per uns dies i cap a casa. Torno a repetir que la vida nomada no es per sentimentals... i jo ho soc, pero que hi farem. Isi! Ja ens veurem a CAT per fer un esmorzar dels teus i fer un 'revival' de Nova Zelanda! Que la depresion post-vacacional sigui lleugera!
Be, ens despedim el dia seguent de la ciutat amb un mati de surf sota la pluja... i cap al salvatge interior un altre cop.
jo i el dit esguinsat
MES FOTOS AL BLOG DE L'ISI!
http://www.getjealous.com/isidro