Com que no parava de ploure, de nevar a les muntanyes i de bufar (i amb aquestes condicions els parapentistes no volem) vaig decidir marxar a la platja del pacific a veure algun vaixell pirata, tiburons, hawaianes (ai no, aixo es mes amunt)...
Sort del colega John (frances) que te una superfurgoneta per arribar-hi, ja que a peu era mica lluny (264 km). Tambe es parapentista i en la mateixa situacio que jo de nivell d'angles i de curro, aixi que em fet migues de seguida. Si fins i tot tenim amics voladors en comu! el mon es petit i + el del parapentista.
Els 2 estem esperant que comenci el bon temps i acabar el cony de convalidacio de titol per treballar a fons. Ah, i es divertidissim perque ens hem compromes a xerrar nomes english entre nosaltres (quant podriem xerrar en franxute de puta mare), i clar, de vegades no ens entenem. Fins i tot per telefon, que ens costa pasta xerrar mes del compte, doncs ho fem en angles. Cool!

Total, vem estar a la ciutat de Dunedin on el John coneixi un alemany que ens podia allotjar i guiar una mica per la zona.
Es la 2a ciutat mes gran de l'illa sud i ho podriem comparar com... Berga.
En els 264km que vem fer carretera deviem creuar uns 6 o 7 poblatxos nomes. A Europa no estem acostumats a aquesta despoblacio.
Vem anar a veure pinguins blaus i foques, pero era massa d'hora. Nomes una foca es va deixar veure de lluny. El Martin, l'alemany, portava una ressaca de can cullons i no era per fer-lo esperar 2 hores a la platja fins que es fes de nit i poguer veure els animalots. Toca tornar-hi.
L'endema ens vem escapar a la Long Beach, de sorra blanca i fina, onades per sufejar, parets per escalar a peu de platja... el paradis.