- altura: 15.000 ft (4500 metres)
- index d'estres previ al salt: 99,9%
- index d'estres posterior al salt: 00,1%
- temps de caiguda lliure: 60 seg.
- diners estalviats (xanxullos meus): 320NZ$
- index d'adiccio: 100%
Album de fotos:
 |
| skydive |
11 de gener del 2008
Skydive
No us dic res, nomes que mireu el video i us divertiu amb les meves ganyotes...
- altura: 15.000 ft (4500 metres)
- index d'estres previ al salt: 99,9%
- index d'estres posterior al salt: 00,1%
- temps de caiguda lliure: 60 seg.
- diners estalviats (xanxullos meus): 320NZ$
- index d'adiccio: 100%
Album de fotos:
- altura: 15.000 ft (4500 metres)
- index d'estres previ al salt: 99,9%
- index d'estres posterior al salt: 00,1%
- temps de caiguda lliure: 60 seg.
- diners estalviats (xanxullos meus): 320NZ$
- index d'adiccio: 100%
Album de fotos:
7 de gener del 2008
Easy going i Rock&Roll
Ja porto casi 3 mesos per aqui i noto que ja porto una vida quotidiana. Es completament diferent a anar de vacances on tens 4 dies comptats i tot planejat per aprofitar el temps al maxim. Aqui treballo, menjo, dormo, faig algo d'activitat... pero tambe m'avorreixo, m'encostipo, tinc resaca i m'enyoro de vegades!
L'estil de vida aqui canvia una mica al de l'europeu, te un punt de No Estres, com en diuen els d'aqui "easy going", que seria un "anar fent". No se, potser es el tipus de feina que tinc, el lloc on visc... i la resta de vida a NZ es totalment diferent! Pero em dona aquesta sensacio... i m'agrada.
El meu dia habitual (amb bon temps per volar) comença a les 8:25am, esmorzar i dutxa rapida (si es que el lavabo no esta ocupat per un dels 7 mes que viuen a casa).
Agafo tots els trastos voladors, em poso les ulleres de sol per dissimular la festa de la nit passada i carrego a la furgo de l'empresa que em passa a recollir a les 8:55am.
Recollim passatgers pels diferents hotels/hostals del poble (n'hi han uns 100!) i de cami cap a Coronet Peak, la muntanya de fer diners, fent les bromes de sempre: "Es el teu primer vol? Ostres, tambe el meu!" cada dia al mateix. Aquest apartat me l'intento saltar a 1a hora del mati, el meu angles es encara pitjor al de la resta del dia.
Arribem a les 9:30am a l'enlairament: vent nul. Toca corre per despegar i el mes probable es que tingui un client indi de 100kg (son els que corren menys tot i que els hi expliquis 100 vegades).
El vol a 1a hora es tranquil, alguna bombolleta per girar i perque et dongui temps a fer el video i les fotos del passatger agafant els mandos del parapent (oju peligru, aqui hi ha analisis psicologica previa, es de saber si el passatger esta capacitat per estirar lleument el mando sense provocar-me un atac de cor). L'aterratge tambe sense vent, per variar, pel que toca buscar la maxima velocitat possible i començar a frenar nomes i nomes quant estas a un pam del terra, estil paracaigudistes, mola mola.
De cami cap a Queenstown s'ensenyen les fotos a l'ordinador, s'intenten vendre i a pel seguent "round" (turno) a les 11am/13pm/15pm/17pm/19pm. Aixi successivament si hi han passatgers per tothom i les condicions s'aguanten, amb un total de 5/6 vols per pilot. La llei de supervivencia es fer-ne un per dia (i vendre les fotos!) amb el que em guanyo 95 dolars bruuuts, uns 45 eurillos.
Les condicions de vol poden ser divertides, com en diem els de la nostra empresa: Rock & Roll!!
Sotavent
Es vola prou sovint a sotavent de la muntanya. Per despegar has d'esperar la termica o sino tens el vent de cua. En aquestes condicions es facil veure Dust Devils, remolins, i de tan en tan has de plegar el parapent rapid no fos cas que se t'endigui enlaire sense el passatger (i no cobrar el vol! jaja). N'hi han de monstruosos, vull dir de remolins. I volant ja n'he girat algun que altre sense volguer. Obert a la vall i a l'aterratge normalment ja pots respirar mes tranquil i deixar un mando per fer les fotos.
Brisa de Mar/Llac
Tambe rock & roll ja que s'enxufa rapidet i prou fort com per tenir que aterrar marxa enrera. Volant sempre s'ha de mirar el llac que queda a uns 10km davant per si apareixen cabretes a l'aigua. Si de sobte comença a pujar tooot, orelletes o barreneta i cap a baix. Com que es un vent humit pot ser que el despegue estigui de conya i que l'aterratge enxufadissim.
Bueno voladors, no us espanto mes! Normalment les condicions son de fabula, termiques prou bones i condicions de poc vent. I quant les coses es posen una mica lletges tens temps de sobres per pendre decisions, fer la ultima foto del vol i anar a aterrar tranquilament. Catalunya es un bon terreny d'entrenament!!
El dia volador s'acaba a les 19pm = o -, hora perfecte per fer la birreta al pub amb la resta de voladors per comentar la jugada (tal com el Padro d'Avia). Retirada a temps (o no) per sopar i a tornar-hi l'endema.
Noticia del diari local dels 'accidents' de parapent de la setmana. Amplieu per llegir kiwi.
L'estil de vida aqui canvia una mica al de l'europeu, te un punt de No Estres, com en diuen els d'aqui "easy going", que seria un "anar fent". No se, potser es el tipus de feina que tinc, el lloc on visc... i la resta de vida a NZ es totalment diferent! Pero em dona aquesta sensacio... i m'agrada.
El meu dia habitual (amb bon temps per volar) comença a les 8:25am, esmorzar i dutxa rapida (si es que el lavabo no esta ocupat per un dels 7 mes que viuen a casa).
Agafo tots els trastos voladors, em poso les ulleres de sol per dissimular la festa de la nit passada i carrego a la furgo de l'empresa que em passa a recollir a les 8:55am.
Recollim passatgers pels diferents hotels/hostals del poble (n'hi han uns 100!) i de cami cap a Coronet Peak, la muntanya de fer diners, fent les bromes de sempre: "Es el teu primer vol? Ostres, tambe el meu!" cada dia al mateix. Aquest apartat me l'intento saltar a 1a hora del mati, el meu angles es encara pitjor al de la resta del dia.
Arribem a les 9:30am a l'enlairament: vent nul. Toca corre per despegar i el mes probable es que tingui un client indi de 100kg (son els que corren menys tot i que els hi expliquis 100 vegades).
El vol a 1a hora es tranquil, alguna bombolleta per girar i perque et dongui temps a fer el video i les fotos del passatger agafant els mandos del parapent (oju peligru, aqui hi ha analisis psicologica previa, es de saber si el passatger esta capacitat per estirar lleument el mando sense provocar-me un atac de cor). L'aterratge tambe sense vent, per variar, pel que toca buscar la maxima velocitat possible i començar a frenar nomes i nomes quant estas a un pam del terra, estil paracaigudistes, mola mola.
De cami cap a Queenstown s'ensenyen les fotos a l'ordinador, s'intenten vendre i a pel seguent "round" (turno) a les 11am/13pm/15pm/17pm/19pm. Aixi successivament si hi han passatgers per tothom i les condicions s'aguanten, amb un total de 5/6 vols per pilot. La llei de supervivencia es fer-ne un per dia (i vendre les fotos!) amb el que em guanyo 95 dolars bruuuts, uns 45 eurillos.
Les condicions de vol poden ser divertides, com en diem els de la nostra empresa: Rock & Roll!!
Sotavent
Es vola prou sovint a sotavent de la muntanya. Per despegar has d'esperar la termica o sino tens el vent de cua. En aquestes condicions es facil veure Dust Devils, remolins, i de tan en tan has de plegar el parapent rapid no fos cas que se t'endigui enlaire sense el passatger (i no cobrar el vol! jaja). N'hi han de monstruosos, vull dir de remolins. I volant ja n'he girat algun que altre sense volguer. Obert a la vall i a l'aterratge normalment ja pots respirar mes tranquil i deixar un mando per fer les fotos.
Brisa de Mar/Llac
Tambe rock & roll ja que s'enxufa rapidet i prou fort com per tenir que aterrar marxa enrera. Volant sempre s'ha de mirar el llac que queda a uns 10km davant per si apareixen cabretes a l'aigua. Si de sobte comença a pujar tooot, orelletes o barreneta i cap a baix. Com que es un vent humit pot ser que el despegue estigui de conya i que l'aterratge enxufadissim.
Bueno voladors, no us espanto mes! Normalment les condicions son de fabula, termiques prou bones i condicions de poc vent. I quant les coses es posen una mica lletges tens temps de sobres per pendre decisions, fer la ultima foto del vol i anar a aterrar tranquilament. Catalunya es un bon terreny d'entrenament!!
El dia volador s'acaba a les 19pm = o -, hora perfecte per fer la birreta al pub amb la resta de voladors per comentar la jugada (tal com el Padro d'Avia). Retirada a temps (o no) per sopar i a tornar-hi l'endema.
Noticia del diari local dels 'accidents' de parapent de la setmana. Amplieu per llegir kiwi.
3 de gener del 2008
25 de desembre del 2007
hippie christmas
foc
llac
amics
guitarres
barbacoa
muntanyes
musica
converses
tantes de la nit ...
bon nadal a tothom!
llac
amics
guitarres
barbacoa
muntanyes
musica
converses
tantes de la nit ...
bon nadal a tothom!
 |
| hippie christmas |
19 de desembre del 2007
Pueeenting
A NZ es va inventar el puenting comercial ara fara uns 20 i picu anys. Un tal HJ Hacket se li va ocorrer fer simulacions de suicidi des d'un pont. La cosa ha tingut tant d'exit que la seva empresa es un dels millors negocis de Nova Zelanda.
Al voltant de Queenstown hi han uns 5 puentings diferents, amb mes o menys alçada, amb o sense pendoleig, al costat del relleu o al mig de la vall... El mes bestia es de 134 metrakos... brutaal. Es poden veure fotos i videos a: http://www.bungy.co.nz/
Valen una pasta i com a bon catala estava buscant alguna forma d'intercanvi d'activitats, oferta... per no pagar ni un duro. Havia sentit que si erets major de 65 anys o el feies en pilotes era gratis. La 1a opcio no valia... massa complicat disfrassar-se de iaiu; la disfressa segur que s'aniria en orris enmig del salt i em tocaria pagar despres.
La 2a opcio... no estava malament, i cony, es estiu. Pero l'altre dia dia em van dir que hi havia tanta gent que s'oferia a saltar en boles que ja no feien cap oferta... massa tard.
Pues l'altre nit, em truca el Niall, un dels meus jefes, i em diu que si m'animo a venir amb ell i els seus germans/nes a fer un no se que de 'swing bridge', perduts a la muntanya. Jo que m'animo a qualsevol cosa li dic que si, sense saber exaaactament el que anavem a fer. Despres de 45 minuts de pista 4x4 alucinant, amb barrancs per tots costats, arribem a un pont solitari d'uns 70 metres d'alçada (be, aqui ja sabia de que es tractava l'activitat del dia.
El lloc era força impressionant i nomes pensar en el salt... em venien de ganes d'estar assegut al sofa de casa, mirant una peli en blanc i negre amb subtitols i amb una infusio de camamilla.
Un cop acabat el muntatge de tot plegat ja era nit, cap a les 22.30h. Van saltar uns les germanes i la parella del Niall, ole ole tot dones! I finalment, cap a les 00.00, em va tocar el torn. Three, two, one... Yuhhuuuuuuuuuuuuu
Vaig arribar a casa a les tantes, pero encara en estat adrenalinic, aixi que vaig poguer fer-me la meva camamilla, llegir unes quantes pagines i dormir com un angelet.
album swing bridge
Al voltant de Queenstown hi han uns 5 puentings diferents, amb mes o menys alçada, amb o sense pendoleig, al costat del relleu o al mig de la vall... El mes bestia es de 134 metrakos... brutaal. Es poden veure fotos i videos a: http://www.bungy.co.nz/
Valen una pasta i com a bon catala estava buscant alguna forma d'intercanvi d'activitats, oferta... per no pagar ni un duro. Havia sentit que si erets major de 65 anys o el feies en pilotes era gratis. La 1a opcio no valia... massa complicat disfrassar-se de iaiu; la disfressa segur que s'aniria en orris enmig del salt i em tocaria pagar despres. La 2a opcio... no estava malament, i cony, es estiu. Pero l'altre dia dia em van dir que hi havia tanta gent que s'oferia a saltar en boles que ja no feien cap oferta... massa tard.
Pues l'altre nit, em truca el Niall, un dels meus jefes, i em diu que si m'animo a venir amb ell i els seus germans/nes a fer un no se que de 'swing bridge', perduts a la muntanya. Jo que m'animo a qualsevol cosa li dic que si, sense saber exaaactament el que anavem a fer. Despres de 45 minuts de pista 4x4 alucinant, amb barrancs per tots costats, arribem a un pont solitari d'uns 70 metres d'alçada (be, aqui ja sabia de que es tractava l'activitat del dia.
El lloc era força impressionant i nomes pensar en el salt... em venien de ganes d'estar assegut al sofa de casa, mirant una peli en blanc i negre amb subtitols i amb una infusio de camamilla.
Un cop acabat el muntatge de tot plegat ja era nit, cap a les 22.30h. Van saltar uns les germanes i la parella del Niall, ole ole tot dones! I finalment, cap a les 00.00, em va tocar el torn. Three, two, one... Yuhhuuuuuuuuuuuuu
Vaig arribar a casa a les tantes, pero encara en estat adrenalinic, aixi que vaig poguer fer-me la meva camamilla, llegir unes quantes pagines i dormir com un angelet.
album swing bridge
 |
| Swing Bridge |
17 de desembre del 2007
CatalaNZ
En 2 setmanes ho he agafat tot, desde febre, mocus a engines... vaya tela. Quant ja semblava que s'ha m'havia passat, patapam, una altra cosa.
I per aixo m'ha costat actualitzar el blog... se m'han havien anat les idees del cap.
El finde passat vem tenir la maxima concentracio de catalans a Queenstown (4)!!! Uns amics d'un amic i una amiga dels amics. :)
Aixi que tots amics.
La Laura i el Dani han estat visquent 1 any a Auckland i ara feien l'ultim viatge per l'illa sud abans de marxar a la terra dels kangurs i didgeridoos. La Laia havia estat estudiant a Auckland i ara viatjava amb el seu cotxe per l'illa amunt i avall sense parar, abans de retornar a les estimades terres catalanes.
volant!
Be, jo els coneixia a tots per email pero no personalment! aixi que la trobada va ser divertida, una especie de 'cita a ciegas'. Clar, el tema era identificar-nos:
A la Laura i el Dani els hi vaig dir que els passava a buscar en un hora i carrer concret amb la superfurgoneta blanca. Just abans de que jo arrives, una superfurgoneta tambe blanca (pero plena de japos) va parar exactament pel mateix lloc i en veure-la naturalment els colegues van començar a saludar! Per aixo quant vaig arrivar jo vaig veure que em miraven amb deteniment :)
Amb la Laia va ser mes facil gracies a que aquell dia no hi havia massa gent pel carrer amb samarreta blava (l'unica pista que s'em va ocorrer a donar-li per identificar-me...).
Al final vem passar uns dies divertits, volant amb la Laia, fent funambulisme (caminant sobre una corda) amb la Laura i el Dani als jardins de Queenstown, i de barbecue amb tots plegats.
Nomes necessitavem un bon pa amb tomaquet i un fuet per sentir-nos com a casa.
de barbecue
I per aixo m'ha costat actualitzar el blog... se m'han havien anat les idees del cap.
El finde passat vem tenir la maxima concentracio de catalans a Queenstown (4)!!! Uns amics d'un amic i una amiga dels amics. :)
Aixi que tots amics.
La Laura i el Dani han estat visquent 1 any a Auckland i ara feien l'ultim viatge per l'illa sud abans de marxar a la terra dels kangurs i didgeridoos. La Laia havia estat estudiant a Auckland i ara viatjava amb el seu cotxe per l'illa amunt i avall sense parar, abans de retornar a les estimades terres catalanes.
volant!Be, jo els coneixia a tots per email pero no personalment! aixi que la trobada va ser divertida, una especie de 'cita a ciegas'. Clar, el tema era identificar-nos:
A la Laura i el Dani els hi vaig dir que els passava a buscar en un hora i carrer concret amb la superfurgoneta blanca. Just abans de que jo arrives, una superfurgoneta tambe blanca (pero plena de japos) va parar exactament pel mateix lloc i en veure-la naturalment els colegues van començar a saludar! Per aixo quant vaig arrivar jo vaig veure que em miraven amb deteniment :)
Amb la Laia va ser mes facil gracies a que aquell dia no hi havia massa gent pel carrer amb samarreta blava (l'unica pista que s'em va ocorrer a donar-li per identificar-me...).
Al final vem passar uns dies divertits, volant amb la Laia, fent funambulisme (caminant sobre una corda) amb la Laura i el Dani als jardins de Queenstown, i de barbecue amb tots plegats.
Nomes necessitavem un bon pa amb tomaquet i un fuet per sentir-nos com a casa.
de barbecue
5 de desembre del 2007
Ivan amb Van
Desde que vaig arribar tenia la intencio de viatjar amb bici durant l'ultim mes per l'illa sud de NZ. Primer currar i despres, com a postres, el viatge!
Pero la idea de la bici s'em feia cada cop mes pesada: anar sol, vent, pluja, les cerveses que segur que em pesarien d'aqui al mes de març... i el preu de les bicis que es el mateix que dels cotxes de segundissima ma!
Quant la Clara (la meva cosina, pels que no hagueu llegit els capitols anteriors) em va proposar compartir furgo... dit i fet. Tenia un contacte d'un kiwi que venia una furgo...sonava be.
Aixi que m'agafo 2 dies de festa i em menjo 500km amb bus fins a Christchurch.
- Nomes vem atravessar 4 pobles (ja ho se, ho dic sovint aixo, pero es que alucino amb la de terra verge i despoblacio que hi ha).
- 7 hores de viatge(perque us feu una idea de l'estat de les carreteres de NZ).
- 1 parada per fer gasolina i pis: donc una volta per estirar les cames i em paren un parell de tius preguntant-me si sabia on hi havia alguna carnisseria. L'accent que no era precisament anglosaxo i la samarreta 'coronel tapioca' d'un d'ells...em van fer atrevir respondre en catala i... bingo! vaja per deu, trobada repentina de catalans al mig del no res. Haurieu d'haver vist la cara que feien quant els hi vaig parlar en catala, jajaja
Despres d'una nit a Christchurch (si si, en catala: esglesia de deu...), perdrem per la ciutat durant 1h i visitar altres possibles furgos per comparar, decideixo comprar la del kiwi. Una super Toyota Hiace, 2400 cc diesel, canvi automatic, volant a la dreta...i del 1985! yuhuuu Ah! 1900 dolars, que es a dir uns 950 eurals.
La tornada a Queenstown, 6 hores non-stop, va ser un bon test per comprovar que la furgo anira prou be per viatjar. Ara falta tunejar-la amb un llit, cortinetes, un camping gas i una taula...de surf.
Per cert, VAN vol dir furgo! ivan amb van! :)
album =>
Pero la idea de la bici s'em feia cada cop mes pesada: anar sol, vent, pluja, les cerveses que segur que em pesarien d'aqui al mes de març... i el preu de les bicis que es el mateix que dels cotxes de segundissima ma!
Quant la Clara (la meva cosina, pels que no hagueu llegit els capitols anteriors) em va proposar compartir furgo... dit i fet. Tenia un contacte d'un kiwi que venia una furgo...sonava be.
Aixi que m'agafo 2 dies de festa i em menjo 500km amb bus fins a Christchurch.
- Nomes vem atravessar 4 pobles (ja ho se, ho dic sovint aixo, pero es que alucino amb la de terra verge i despoblacio que hi ha).
- 7 hores de viatge(perque us feu una idea de l'estat de les carreteres de NZ).
- 1 parada per fer gasolina i pis: donc una volta per estirar les cames i em paren un parell de tius preguntant-me si sabia on hi havia alguna carnisseria. L'accent que no era precisament anglosaxo i la samarreta 'coronel tapioca' d'un d'ells...em van fer atrevir respondre en catala i... bingo! vaja per deu, trobada repentina de catalans al mig del no res. Haurieu d'haver vist la cara que feien quant els hi vaig parlar en catala, jajaja
Despres d'una nit a Christchurch (si si, en catala: esglesia de deu...), perdrem per la ciutat durant 1h i visitar altres possibles furgos per comparar, decideixo comprar la del kiwi. Una super Toyota Hiace, 2400 cc diesel, canvi automatic, volant a la dreta...i del 1985! yuhuuu Ah! 1900 dolars, que es a dir uns 950 eurals.
La tornada a Queenstown, 6 hores non-stop, va ser un bon test per comprovar que la furgo anira prou be per viatjar. Ara falta tunejar-la amb un llit, cortinetes, un camping gas i una taula...de surf.
Per cert, VAN vol dir furgo! ivan amb van! :)
album =>
 |
| Ivan amb Van |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
